Audacity

Primer vam treballar l'imatge i ara treballarem el so amb el programa Audacity. Aquest és un prorgrama igual que el gimp, totalment lliure que el podem descarregar i veure les diverses funcions que podem fer amb la nostra veu.

Podem grabar les nostres veus o bé obrir un programa que ja tinguem grabat el que hem de fer es "fitxer" "importar" "audio" i donar-li al play per reproduir el so que tenim.

Si nosaltres volem treballar amb aquesta pista, per exemple eliminant una part de nostre audio el que hem de fer es seleccionar-la com si d'una foto es tractara i donar-li a suprimir.

Una de les funcios que té l'Audacity es baixar la música per així si volem sobrepossar una veu aquesta se senti amb claritat i s'entengui. Aixó ho farem degradant la música amb el botó X ! i veurem com se'ns obriran uns punts blancs. L'únic que hem de fer és marcar amb aquests punts l'inici i el final d'aquesta degradació. Una vegada marcats, els podem anar estirant per tal de la progressió sigui millor.

També, si veiem que el sò s'escolta molt alt o baix, amb l'audacity tenim l'oportunitat de jugar amb els decibels que nosaltres escollim. Ens hem de desplaçar fins l'opció "efecte" i seleccionar "amplificar" i en funció del que volguem,  jugarem pujant o baixant els decibels fins que a nosaltres ens sembli adecuat.

Una cosa important que s'ha de tenir en compte si no hem acabat de trabllar amb el nostre audio es que a l'hora de guadar el que hem de fer és dirigir-nos a  Fitxer i "desa el proejecte" ja que així si volem modificar-lo  tindrem l'oportunitat de que sen's obri les dos pistes per seguir editant l'audio.


Però, si en cas conrtari ja hem acabat de treballar la veu i el so el que farem serà exportar-ho i guardar-ho com a format mp3. Seguidament ens registrarem a http://www.goear.com/ per poder pujar el nostre projecte.
Aquí teniu una mostra del meu treball:





L'Audacity és un programa que ens anirà molt bé quan siguem docents ja que ens permet jugar i treure-li profit a la nostra mateixa veu o bé, a qualsevol só. Amb aquest,  podrem fer muntatges, editar i retellar trossos de só...  Una sèrie de recursos que ens permetran explicar contes, fer cançons (entre d'altres cosses) als més petits

GIMP

GIMP (GNU Image Manipulation Program) és un programa lliure que serveix per l'edició d'imatges digitals en forma de mapa de bits.
Aquest programa és molt apropiat tant per fer retocs fotogràfics com per composicions i edicions d'imatges.


Els conceptes bàsics del GIMP serien:

1. Grandària: Fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge
2. Profunditat de color: Ens parla del nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge
3. Pes: És mesura en bytes i és el que ocupa la imatge en memòria
4. Resolució: Relació entre el número de píxels i l'espai físic que aquest ocupa

Avui, en la pràctica de la classe hem fet servir el GIMP per reduïr, retallar i eliminar un element d'una fotografia. Seguidament ho explicarè:

Imatge original

Imatge original

Reduïr:Aquesta imatge està reduïda a 450 megapíxels. Per reduïr una imatge, el primer que hem de fer és adreçar-nos amb el cursor fins l'icone que posa "Imatge". Una vegada clicat, sen's obriràn una llista d'opcions i la que haurem d'escollir serà "Escalar imatge". L'únic que ens quedarà per fer és cambiar el nombre de megapíxels per una xifra menor i la imatge se't fa més petita. Hem de tenir en compte que si intentesim afegir un nombre més elevat no es podría ja que és impossible inventar-se megapíxels. 

Imatge reduida

Imatges reduïdes

Retallar: Amb el cursor ens desplaçarem fins a la barra del menú i clicarem a sobre del icone amb forma rectangular. Aquest icono rectangular en serveix per seleccionar qualsevol part de la fotografia. Una vegada haguem seleccionat aquesta part, clicarem el botó dret del mouse i aquí seleccionarem l'opció de "Retallar". I ja tenim la part de la imatge que voliem retallada.

Imatge retallada

Eliminar: Per amagar qualsevol element d'una imatge hem de seleccionar una part d'aquesta amb l'icone del rectangle que trobarem a la part de dalt a l'esquerra. Un cop seleccionat el tros d'imatge, cliquem "Control" + "C" ja que així es copia aquesta part seleccionada. Seguidament cliquem "Control" + "V" perquè així sen's repetirà el tros seleccionat, tapant així el element que volguem suprimir.

Un banus eliminat

Amb l'eina de selecció lliure, seleccionem una part de la imatge aconseguint així una dualitat entre color i tonalitats grises

Personalment crec que Gimp es un programa molt útil ja que dona molt joc a l'hora d'editar imatges. 
El podeu descarregar a www.softonic.com i si en voleu saber més podeu consultar l'enllac següent: 

http://olmo.pntic.mec.es/~pmai0016/GIMPTutorial/gimp-tutorial.htm#10

L' ÚS DEL POWER POINT

Segons l'article de Jordi Simón i Llovet sobre 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa powerpoint http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf  he pogut extreure les seguents conclusions:


L'aparició de les Tecnologies de la informació i Comunicació (TIC) a les aules no va rebre una bona acollida ja que molta gent criticaba que els educadors es limitesin a llegir la informació que hi possaven en els powerpoints o bé, que en aquests hi haguès massa informació.


Diferenciem entre dos usos de les presentacions:
- Tadicional: serien les classes magistrals
- Creatiu:  un aprenentage més social


En aquest primer grup tradicional trobem nombrosses aventatges:
- L'alumne pot verure en pantalla tot el que s'està dient
- Incorporació d'imatges
- Esquemes, guies i termes clau
- Possibilitat d'inserir elements multimedials


Tots aquests elements fan que per l'alumne sigui molt més sencill prendre apunts i assebbentar-se'n amb més claritat de les explicacions. Però no tot son avantatges, també trobem desadvantges com aquests:
-L'orador només llegeix la pantalla
-Massa informació en las diapositives
- Distraccions amb els elements multimedials

-Etc

LA INTERACTIVITAT

Els ordinadors són màquines per fer càlculs però amb el temps han esdevingut  també per a comunicar-nos.

Vannevar Bush va proposar una nova manera  d’organitzar l’ informació en la qual, a diferencia dels llibres on l’ informació l’obtenim d’una manera seguida, els conceptes es troben en llocs diferents però  es relacionen entre ells amb punts de connexió.

Ted Nelson va proposar l'any 1960 Xanadú, un dipòsit de textos universal, que encara que mai va fer-se realitat va donar lloc a diverses innovacions, com ara:

• Hipertext: designa el nou model de la informació relacionada

• Hiper media: quan a part de text hi ha sons, imatges i animacions. Els elements es relacionen entre si mitjançant els enllaços Tot plegat té forma d’una xarxa que es pot connectar amb altres xarxes. Seguidament es va inventar el ratolí, que era un dispositiu que permetia una comunicació interactiva.

Els primers hipermèdia van aparèixer als anys 90 en cd-roms, molts d’aquests tenien propòsits educatius però els que més èxits van tenir van ser els videojocs.

La interacció es pot  realitzar amb altes persones, per tant te aplicacions socials. La clau de d’un interactiu es la interfície. Una bona interfície convida a interactuar i procura que l’experiència sigui senzilla, encara que el procés d’aquesta es complicat.